Aquest projecte no neix d’una idea concreta, sinó d’una necessitat.
El sentit d’una vida és, per a mi, una manera de mirar enrere i endins alhora. És el resultat d’anys de treball, de dubtes i d’intents per entendre allò que sovint no té nom. Les peces que formen aquesta exposició han anat apareixent amb el temps, gairebé com si ja hi fossin i jo només les hagués d’acompanyar perquè prenguessin forma.
Treballo des del dibuix, des del gest més immediat, perquè és allà on tot comença. És un espai de llibertat, però també d’escolta. D’aquest procés en sorgeixen figures que no busquen representar res concret, sinó que apareixen com presències: cossos fràgils, canviants, en tensió. D’alguna manera, són rastres d’experiències, d’emocions que no sempre sé explicar amb paraules.
Aquesta exposició és també un intent de posar ordre a tot això. De donar un lloc a les imatges que m’han acompanyat durant anys i que, amb el temps, han anat construint un llenguatge propi. No és un relat tancat, ni una resposta clara. És més aviat un espai obert, on cada peça dialoga amb les altres i amb qui la mira.
Compartir-ho al Museu Enric Monjo és, per mi, una manera de fer visible aquest recorregut. D’obrir-lo. I, potser, de trobar en la mirada dels altres nous sentits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario