REALITZACIÓ D'UN CAPGRÒS per la Puri Martín

En aquesta ocasió, el repte que vaig assumir va ser crear un capgrós dedicat a Roser Carrau, una dona que representa una part important del nostre poble local vinculada al teatre. 

El primer pas va ser una investigació sobre la figura de Roser Carrau, per tal d'aconseguir una representació que fos fidel a la seva imatge.

Un cop recollida la informació, vaig començar el modelatge amb fang, construint una base sòlida sobre la qual anar definint els trets facials.

 Vaig posar especial atenció en elements característics com la forma del nas i l’expressió dels ulls, per aconseguir una semblança. Queda molt camí encara per recórrer...

Mica a mica va agafant forma. Com que es tracta d’un capgrós, vaig haver de trobar l’equilibri entre la fidelitat i l’estil caricaturesc propi d’aquest tipus de figures.

Avui ha vingut la familia de la Roser Carrau per veure que tal anava l'encàrrec i hem fet uns petits retocs.

Un cop acabat el modelatge amb fang i després d’aplicar-hi una capa de crema per evitar que els materials s’enganxin, vaig començar a cobrir la peça amb tires de paper de diari. Aquestes tires, impregnades amb cola, es van anar superposant per crear una estructura resistent i lleugera.

En aquest cas, vaig decidir no fer un motlle de guix, ja que la meva intenció era crear una peça única. Aquest fet em permet treballar de manera més directa sobre el model original, tot i que també implica més cura durant el procés per evitar deformacions o desperfectes.

Un cop tota la figura va quedar completament coberta amb paper de diari, vaig assegurar-me que no quedés cap part del fang exposada. 

A continuació, vaig iniciar el recobriment amb fibra de vidre, un material que aportarà resistència i durabilitat a la peça. Aquesta capa és essencial, ja que convertirà el capgrós en una estructura sòlida però alhora relativament lleugera, adequada per al seu ús.

El procés consisteix a aplicar la fibra de vidre en diferents capes, impregnades amb resina, cobrint tota la superfície de manera uniforme.

Un cop aplicada la primera capa de fibra de vidre, la peça ja comença a guanyar consistència i rigidesa. Aquest primer recobriment és clau per fixar la forma del capgrós i assegurar que tots els detalls es mantinguin.

Tot i això, una sola capa no és suficient per garantir la resistència necessària. Per aquest motiu, la setmana següent aplicaré una segona capa de fibra de vidre, que reforçarà l’estructura i farà que la peça sigui més duradora i adequada per al seu ús.

Un cop aplicades les capes de fibra de vidre, vaig començar a aplicar-hi capes de gesso. Aquest material ajuda a regularitzar la superfície, tapant petites imperfeccions i deixant-la més llisa i uniforme.

A més, el gesso també evita el contacte directe amb la fibra de vidre, reduint així el risc de punxades o irritacions durant el procés de buidatge del fang.

Ha arribat el moment més decisiu de tot el procés!!!

El procés de buidatge del fang va ser especialment laboriós, ja que la figura contenia aproximadament 204 kg de material. Aquesta fase requeria temps, esforç i molta cura per no malmetre l’estructura amb la fibra de vidre.

En aquest punt, va ser clau l’ajuda de la Núria i l’Albert, que van col·laborar activament en el buidatge de la peça. Gràcies al seu suport, aquesta tasca es va poder dur a terme de manera més eficient i segura.

      

Cada cop queda menys!!!

Tot i haver treballat amb cura, durant el procés de buidatge es van produir alguns petits forats i imperfeccions a la superfície. Per aquest motiu, el següent pas va ser reparar aquests desperfectes.

Un cop corregides totes les imperfeccions, la superfície queda preparada per al polit. 

Amb la fixació d’aquestes cintes a l’interior del cap, finalment dono per acabada la fase de treball amb fibra de vidre!!!

Començo a donar capes de gesso per tapar petites imperfeccions i preparar la peça per a la pintura. A més, faciliten l’adherència dels colors i milloren l’acabat final del capgrós.

Es van aplicar diverses capes fines, deixant assecar entre cada una per aconseguir una superfície més llisa i resistent.

He pensat molt amb els meus alumnes retaulistes entre capa i capa...els hi dedico aquestes fotos.

       I ara a pulir amb paper de vidre... pulir...pulir...pulir...

Un cop la superfície va quedar reparada i ben polida, va arribar el moment de la pintura. És en aquest punt quan el capgrós comença a adquirir personalitat i expressivitat.

Em fixo a la pantalla de l'ordinador.

Amb la pintura finalitzada, la Roser ja està a punt, al costat dels seus companys. Després de tot el procés el capgrós ha pres forma. Ara, la peça espera el seu moment de presentació al seu poble, Vilassar de Mar, on passarà a formar part de l’imaginari festiu local. Aquest moment representa no només el final del procés de creació, sinó també l’inici d’una nova vida per al capgrós dins la cultura popular.

Aquest projecte és un homenatge a Roser Carrau, una dona molt estimada a Vilassar de Mar (Barcelona), que ha deixat una empremta important en l’àmbit teatral i cultural del poble. Mitjançant la creació d’un capgrós, es vol donar continuïtat al seu llegat, integrant-lo dins la cultura popular i festiva del municipi.

"Ens va deixar al 2006 però el seu record i el seu esperit continuen molt vius entre nosaltres. El seu somriure  i  la seva vitalitat, n'eren els seus trets distintius".

A partir d’ara, cada vegada que hi hagi festa al poble, la seva figura es podrà veure passejant pels carrers de Vilassar de Mar, mantenint viva la seva presència dins la tradició i la cultura popular.