EL SENTIT D'UNA VIDA

Aquesta exposició no és només una mostra de tècnica i habilitat, sinó una invitació a explorar la meva ànima a través de les formes, els colors i les textures. Cada traç conté una part de mi mateixa, una història per ser compartida i entesa a través de la meva expressió artística i revelant les profunditats de les meves emocions. Els meus personatges són prims, allargassats, cargolats, flexibles, desproporcionats. S'encongeixen o s'expandeixen, ploren o s'abracen. Eterns i lliures es perden en el temps, en un fons aeri, imaginari i atemporal. Els meus personatges han tingut etapes que han patit ramificacions, transformant-se en arbres; arrelats, immòbils. Les seves històries s’entrellacen com les branques dels arbres, portant les cicatrius del temps i les emocions viscudes. Èpoques amb forma d’ombra. Conceptualment sempre enganxada a nosaltres, invisible... o no. Quan la llum ens acompanya ens la mostra; llarga, sempre present... Impossible desfer-te d’ella, ens acompanya allà on anem, com els records, les emocions. També s’han engreixat o han suavitzat les seves formes. N’hi ha amb la tècnica del gravat; aiguaforts i aiguatintes, on el personatges allargassats i inquietants insinuen unes misterioses històries. Un figurativisme molt personal i expressiu que també pren forma a través de la tècnica del retaule, emprant la pintura al Tremp i incorporant els característics daurats o platejats que tant defineixen a la tècnica.

En resum, la representació d'aquests personatges, és una forma d'expressió que desperta sentiments i emocions del meu món interior. Sempre envoltats de frases o paraules plenes de misteri que convida a explorar les profunditats de la ment i el cor.

La creació d’aquest projecte expositiu ha estat una finestra oberta que us permet connectar amb els meus estimats personatges de manera íntima i profunda i vull expressar el meu sincer agraïment a tots aquells que han entrat al meu món interior d’aquest viatge creatiu.

Espero que gaudiu de l’experiència tant com jo he gaudit creant-la i que continuem explorant mons interiors junts en un futur.

Puri Martín Rivera

ELS PERSONATGES  DE PURI MARTÍN

“La vida ha de ser compresa cap enrere. Però ha de ser viscuda endavant”

Soren Kierkkegaard

Hi ha moltes maneres de definir un personatge, però la més habitual és la que sol aparèixer  a les obres de ficció, encara que també pot ser real o almenys aparentar-ho.  En el cas de Puri Martín els seus personatges formen part de la seva trajectòria vital, tant a nivell personal com artística. Per això ara els vol mostrar al públic en tota la seva immensitat, sobretot els dibuixos que en el transcurs dels anys omplen els seus quaderns de notes.

L’exposició fa un recorregut de tres dècades de treball ininterromput però centrada únicament en els personatges anònims o no que l’han anat acompanyant durant aquest període temps, com són els que apareixen dibuixats a la llibreta i els que sorgeixen als seus quadres, on és percep perfectament com s’ha anat produint la seva evolució creativa.

En un primer moment les siluetes dels personatges tenen un caire expressionista, principalment perquè donen la sensació d’estar angoixats i desconsolats, i per ressaltar aquesta situació  incorpora el color vermell al seu contorn. Cadascun d’ells segons l’artista són “prims, allargassats, cargolats, flexibles, desproporcionats”, el que significa que només l’interessa representar-los així, ja que es tracta d’allò més essencial de l’ésser humà.

Poc a poc va introduint la natura mitjançant les branques i les arrels dels arbres que tenen un doble significat, com és el de les relacions personals i el voler compartir la figura humana amb la naturalesa. També es fa evident la idea de moviment, de dinamisme i de ritme, tant formal com cromàtic, creant un món entre surreal i simbòlic, amb certes reminiscències modernistes.

Quan s’enfronta al gravat a través de diverses tècniques i al retaule, sorgeixen grups de gent formant cercles que recorden “La dansa” de Matisse, però amb la diferència que alguns dels personatges se’n va o entra al retaule. En canvi en els gravats les parelles expressen els seus sentiments a través de les emocions i de les mostres d’afecte o de dol.

 En altres obres la protagonista sol ser la figura femenina dins d’un món imaginari del que només l’artista sap realment el seu significat, a diferència de peces on la silueta segueix estant present però des d’una perspectiva diferent, quasi bé espectral.

 

Ramon Casalé Soler

Museòleg, historiador i crític d’art

EL SENTIT D’UNA VIDA

El meu projecte expositiu és un viatge en el temps, un recorregut per la trajectòria dels meus personatges que amb el pas dels anys han anant evolucionant segons les etapes viscudes, capturant moments, emocions i pensaments.

Els meus personatges han après a expressar-se amb diferent tècniques pictòriques, sent el meu llenguatge expressiu fins el dia d'avui.

El viatge comença l’any 1991.

Quan van prendre forma eren esbossos, dibuixos amb bolígraf que van néixer espontàniament deixant anar la mà, com un joc, omplint buits fins arribar a cobrir tot el full de la llibreta. No hi havia cànons ni regles, només la llibertat de l’entreteniment.

Traços d’ànima: Un viatge a través del paper

Les pàgines de les meves llibretes s’obren com portes cap a un món secret.

Aquestes pàgines, plenes de traços i línies, són el testimoni d’una vida. Les línies són les veus silencioses de la meva ànima. Els personatges esbossats amb cura, són els meus companys fidels fins el dia d’avui.

Traçant les línies sense aixecar el bolígraf del paper, em deixo portar pel meu estat d’ànim, que és de dol profund. Cada traç reflecteix les ones emocionals que em consumeixen. El paper es converteix en un testimoni de la meva tristesa, capturant cada moviment com una empremta de la meva ànima turmentada.

El neguit i el dolor van donar vida als personatges, convertint-se en un llenguatge propi. Aquests personatges esdevenen una necessitat vital, una eina per evolucionar emocionalment emergint del subconscient.

Com un fràgil contorn que dibuixa una silueta, els personatges es manifesten: Senzills, transparents, sensibles...

Fins ara, els meus dibuixos han romàs amagats al meu diari, com secrets que només he compartit amb el meu cercle més íntim. Els meus dibuixos són com finestres cap a la meva ànima, revelant les meves alegries, pors i somnis.